-Posseir ens obliga a pensar en uns altres termes. L'home que té és també l'home que té por de perdre; de perdre allò que posseeix, és clar. Això provoca una actitud de recel, de desconfiança, envers els altres homes... Ben aviat acaba per identificar-se amb allò que té i no amb allò que és.
-I això és corruptor?
-Naturalment. L'home hi perd la dignitat, en aquest joc... Ja veieu que no em refereixo tan sols al dany que pot ocasionar als altres, sinó al mal que es fa a ell mateix.
-No ho veig tan clar, jo. Per a mi la indignitat comença quan no tens res. Perquè aleshores et sents com despullat, una mena de ninot que tothom estira d'una banda a l'altra com li convé... Hi ha res més indigne que ser explotat?
-Sí: explotar. Tu, i qualsevol que faci el seu treball, pot conservar la dignitat, preservarla. No és pas aquest el cas de l'amo que té uns obrers a les seves ordres: uns assalariats dels quals viu. De seguida se li converteixen en instruments, en eines, en coses..., Que no ho veus que els nega la seva condició d'homes?